Una de les coses que més m' agraden d' aquest pis on estem des de fa un any i mig és el balcó. A l'hivern no el gaudim tant, però ara és un petit plaer, un petit luxe, estirar-se a la tumbona les nits de fresca. Tancar els ulls amb els braços cap enrera, com abandonat als elements i deixant que l' aire s' endugui tot allò que mantenia captiva la meva ment. Com quan t' estires a la vora de la platja amb mig cos a fora i mig cos a dins de l' aigua i sents que l' aigua sembla que se't vulgui emportar i acaba només enduent-se la sorra que sobra a sota teu per a què estiguis a un llit fet amb el teu motlle.
Una petita meravella.
Prefereixo gaudir dels petits plaers, més nombrosos i fàcils d' assaborir, que no pas esperar els grans, que a la majoria de casos no arriben mai o arriben a destemps.
3 comentarios:
Oi tant, aquestes coses són les que valen. Tot i que hi ha qui s'en fot, encara n'hi ha que pensem que aquestes coses omplen més que mil luxes.
P.D: s'inclou entre tals plaers un tal "Delirium Térmens"?
Fins aviat!
El més gran dels plaers sol venir de les petites coses.Quan ets capaç de obtenir el plaer de petits detalls, la resta és molt més fàcil.
La senzillesa ho fa tot més senzill.
Per cert pinta molt bé lo de tumbar-se al balcó...
PD: aviam si aquest finde hi ha temps per una volta en new car.
realment són millors els petits plaers que els grans... aprofita'ls!
Publicar un comentario