Existeix un fantasma, el fantasma del temps, de la il·lusió, de la desorientació. A l'estiu deixa més o menys tranquil, té fotofòbia com a bon fantasma. Però la seva tornada és inexorable. Cal alguna cosa així com les caixes absorvidores de espectres dels caçafantasmes (o en el seu defecte els nous dodotis) per desfer-se'n.
Clar que ben mirat, se l'hauria d'atacar des de diversos cantons...
1 comentario:
Pues aquest tipus d'espectres a mi solen rondarme precisament cap a l'estiu, quan hi ha una mica de temps lliure i, irremediablement, massa temps per pensar... ves quina cosa.
Fins aviat!
Publicar un comentario