"A veces las mujeres resultan incomprensibles. Nunca acabamos de desentrañar la capacidad de su cariño ni la de su odio. Por eso los hombres terminamos esquizofrénicos."
David Trueba, en su novela "Cuatro amigos".
jueves, 28 de febrero de 2008
domingo, 24 de febrero de 2008
Coses que fan ràbia
En la nostra vida diària hi ha coses que ens fan molta ràbia. Com a mínim a mi. Fa dies que tenia pensat fer una entrada dedicada al tema. I si hi podeu/voleu col·laborar millor. Ens servirà a tots per fer net i desfogar-nos...
Començo pel que m' és més proper ja que en 10 minuts començará la retransmissió del partit del Barça.
Quina ràbia fa estar sentint un partit de futbol per la ràdio i que quan per la TV el jugador està a punt de xutar per la ràdio estiguin cantant el gol. Fa moltíssima ràbia!, li treu tota l' emoció. El problema és que la locució de la TV és molt sosa i no t' aporta res: ni informació ni emoció.
Al metro també hi ha coses que fan molta ràbia. Perquè per molt que corris per agafar el metro, el 90% de les vegades et tancarà la porta als nassos? Per no parlar de la gent que després de còrrer aconsegueix entrar-hi i es queden a la porta en un gest de "ja he arribat!" oblidant que darrera seu hi ha gent que hi vol entrar també i li barren el pas. Per no parlar també d' aquells que no deixen sortir i entren empenyent a la gent que intenta sortir. Per acabar amb el metro, (que podríem continuar) estaria el Transmet. Això és el comptador del temps que queda per al proper metro i que quan arriba a un determinat punt torna a pujar 20 segons de manera repetida. Així, el que eren 2 minuts es transformen en 5 o 6 minuts. Enganyabobos!!!
Fa ràbia la gent que fa tard per sistema sense cap consideració per la gent que està esperant. Al final, els que esperen s' acaben resignant, però això no vol dir que faci menys ràbia sino que es veuen impotents per fer res. I encara quan arriben diuen, "Que arribo tard?".
David Trueba, al seu llibre "Cuatro amigos" (el recomano) diu: "Yo nunca llego tarde, porque el rato que la gente emplea en esperarte, lo dedica a pensar en ti, y seguro que descubren mis defectos."
També fan ràbia els carros dels 'super' que sempre es desvien cap a un o altre costat. Jo crec que ja els fabriquen així. A més el carro que sempre et toca agafar té una fulla d' enciam mig podrida a dins.
Fa ràbia que estiguis al cine veient una pel·lícula i que la persona del darrera doni cops fluixets al teu seient amb el peu. Prou fluixets perquè et faci vergonya dir-li alguna cosa i prou forts per no parar atenció als diàlegs per culpa de les molèsties.
Els envoltoris de CD's i Chupa-Chups que no hi ha manera d' obrir-los o les bosses del super que sembla que estiguis fent foc de tant fregar les mans per obrir-les. I els "abrefácil" dels cartrons de llet o suc, que li canviïn el nom si us plau!
Que vagis a buscar alguna cosa a la nevera i s' hagi menjat l' últim tros el teu germà, que dos dies abans havia dit que no li feia gaire gràcia...
Estar mitja hora buscant una cosa que t' has d' endur, en el moment de sortir de casa i després trobar-la davant dels teus nassos. Això sí, fent tard ja a la cita.
Els bancs i caixes que et truquen a casa per oferir-te préstecs en condicions "inmillorables" i que després de 10 minuts intentant callar a la noia et digui "És una oferta temporal...". Se me'n fot!!!
Que la teva mare passi davant de la TV just en el moment que el davanter del teu equip està a punt de marcar un gol.
Que provis un bolígraf a un full en brut i que quan l' has de fer servir en el full que toca no funcioni.
Entrar a un bany públic i trobar-te als aiguamolls de l' Empordà. Te n' adones quan ja ets a dins, amb el primer 'xoof' de les sabates i a més no pots deixar les bosses al terra perquè sortiràs fent el rec 'gota a gota' amb les bosses plenes d' aigua 'sospitosa', per no dir culpable.
Començo pel que m' és més proper ja que en 10 minuts començará la retransmissió del partit del Barça.
Quina ràbia fa estar sentint un partit de futbol per la ràdio i que quan per la TV el jugador està a punt de xutar per la ràdio estiguin cantant el gol. Fa moltíssima ràbia!, li treu tota l' emoció. El problema és que la locució de la TV és molt sosa i no t' aporta res: ni informació ni emoció.
Al metro també hi ha coses que fan molta ràbia. Perquè per molt que corris per agafar el metro, el 90% de les vegades et tancarà la porta als nassos? Per no parlar de la gent que després de còrrer aconsegueix entrar-hi i es queden a la porta en un gest de "ja he arribat!" oblidant que darrera seu hi ha gent que hi vol entrar també i li barren el pas. Per no parlar també d' aquells que no deixen sortir i entren empenyent a la gent que intenta sortir. Per acabar amb el metro, (que podríem continuar) estaria el Transmet. Això és el comptador del temps que queda per al proper metro i que quan arriba a un determinat punt torna a pujar 20 segons de manera repetida. Així, el que eren 2 minuts es transformen en 5 o 6 minuts. Enganyabobos!!!
Fa ràbia la gent que fa tard per sistema sense cap consideració per la gent que està esperant. Al final, els que esperen s' acaben resignant, però això no vol dir que faci menys ràbia sino que es veuen impotents per fer res. I encara quan arriben diuen, "Que arribo tard?".
David Trueba, al seu llibre "Cuatro amigos" (el recomano) diu: "Yo nunca llego tarde, porque el rato que la gente emplea en esperarte, lo dedica a pensar en ti, y seguro que descubren mis defectos."
També fan ràbia els carros dels 'super' que sempre es desvien cap a un o altre costat. Jo crec que ja els fabriquen així. A més el carro que sempre et toca agafar té una fulla d' enciam mig podrida a dins.
Fa ràbia que estiguis al cine veient una pel·lícula i que la persona del darrera doni cops fluixets al teu seient amb el peu. Prou fluixets perquè et faci vergonya dir-li alguna cosa i prou forts per no parar atenció als diàlegs per culpa de les molèsties.
Els envoltoris de CD's i Chupa-Chups que no hi ha manera d' obrir-los o les bosses del super que sembla que estiguis fent foc de tant fregar les mans per obrir-les. I els "abrefácil" dels cartrons de llet o suc, que li canviïn el nom si us plau!
Que vagis a buscar alguna cosa a la nevera i s' hagi menjat l' últim tros el teu germà, que dos dies abans havia dit que no li feia gaire gràcia...
Estar mitja hora buscant una cosa que t' has d' endur, en el moment de sortir de casa i després trobar-la davant dels teus nassos. Això sí, fent tard ja a la cita.
Els bancs i caixes que et truquen a casa per oferir-te préstecs en condicions "inmillorables" i que després de 10 minuts intentant callar a la noia et digui "És una oferta temporal...". Se me'n fot!!!
Que la teva mare passi davant de la TV just en el moment que el davanter del teu equip està a punt de marcar un gol.
Que provis un bolígraf a un full en brut i que quan l' has de fer servir en el full que toca no funcioni.
Entrar a un bany públic i trobar-te als aiguamolls de l' Empordà. Te n' adones quan ja ets a dins, amb el primer 'xoof' de les sabates i a més no pots deixar les bosses al terra perquè sortiràs fent el rec 'gota a gota' amb les bosses plenes d' aigua 'sospitosa', per no dir culpable.
jueves, 21 de febrero de 2008
Interrogants (Maleïts?)
Les persones actuem. I actuem sense saber moltes vegades perquè.
"Per què he fet això, o allò altre?"
"Ho tornaria a fer?" (I no em refereixo a la canço del mateix nom del grup Glaucs)
"I si hagués actuat d' una altra manera ara seria diferent?"
Moltes vegades no trobes una referència a l' hora d'actuar i t'has de capficar pensant en l' opció correcta o bé passar de tot i deixar-te endur pel rampell que et vingui en aquell moment. De les dues maneres t' equivoques, però d' 1 ho fas sent-ne conscient i de l'altra intentes fer el possible per evitar-ho. De manera que pots modificar una mica les coses però no essencialment. Almenys de manera voluntària.
Per contra, quan creus que l' únic que pot intervenir per arribar a un punt és l' atzar segurament és el moment quan més pots fer canviar les coses. El problema és que no sabem reconèixer cada moment.
Com seria si sent la mateixa persona que soc, hagués pres una altra decisió en lloc de la que vaig prendre en algun moment?
Com seria si sent la mateixa persona que soc, hagués pres una altra decisió en lloc de la que vaig prendre en algun moment?
viernes, 15 de febrero de 2008
'Factos' y no palabras
En un momento en que hay muchas cosas pendientes de una resolución, un empujón, un ‘venga ya’ no se pueden planear cosas que deberían ser la base de los hechos futuros.
Al igual que hacen los equipos de futbol, planificando de octubre a febrero para empezar a fichar a partir de marzo, deberíamos poder decidir cosas que van afectar de lleno a nuestra vida.
No saber si vas a poder emanciparte, si estarás sólo o encontrarás tu media naranja (o limón, o cereza), si evolucionarás en tu trabajo, si deberías cambiar de aires por un tiempo… no me pitufa. Debería estar por ley. Que cada persona tenga información con tiempo suficiente como para poder actuar, lo que no siempre es posible.
Aventura? La aventura ya nos la montaremos nosotros si queremos. La incerteza puede ser mayor que cualquier ansia de aventura en la vida. Hay demasiados aspectos de mi vida (no necesariamente los mencionados antes) para los que una actuación sin cierta información pueden ser contraproducentes. Claro que la espera tambien.
Por suerte van ocurriendo eventos que aunque no nos ayuden en este sentido nos ayudan a pasar mejor el tiempo, como encuentros con amigos, aficiones, conciertos, cenas,… Ayer el concierto de Facto Delafe y el reencuentro con una vieja amiga fueron un pequeño oasis en una larga travesía.
Cómo decían en aquel anuncio: “Una solución quiero”.
Al igual que hacen los equipos de futbol, planificando de octubre a febrero para empezar a fichar a partir de marzo, deberíamos poder decidir cosas que van afectar de lleno a nuestra vida.
No saber si vas a poder emanciparte, si estarás sólo o encontrarás tu media naranja (o limón, o cereza), si evolucionarás en tu trabajo, si deberías cambiar de aires por un tiempo… no me pitufa. Debería estar por ley. Que cada persona tenga información con tiempo suficiente como para poder actuar, lo que no siempre es posible.
Aventura? La aventura ya nos la montaremos nosotros si queremos. La incerteza puede ser mayor que cualquier ansia de aventura en la vida. Hay demasiados aspectos de mi vida (no necesariamente los mencionados antes) para los que una actuación sin cierta información pueden ser contraproducentes. Claro que la espera tambien.
Por suerte van ocurriendo eventos que aunque no nos ayuden en este sentido nos ayudan a pasar mejor el tiempo, como encuentros con amigos, aficiones, conciertos, cenas,… Ayer el concierto de Facto Delafe y el reencuentro con una vieja amiga fueron un pequeño oasis en una larga travesía.
Cómo decían en aquel anuncio: “Una solución quiero”.
domingo, 10 de febrero de 2008
Gilipolleces generales
“En ocasiones oigo gilipolleces…”. Una cosa así diría el niño de “El sexto sentido” si escuchará a nuestros políticos. Después de hacer competiciones por ver quien baja más los impuestos (quien ha dicho que quiera que los bajen? Sólo beneficia a los ricos…), la ‘superpaga’ de 400 euros, la plantación de casi 400 árboles por segundo durante 4 años (es materialmente imposible, además de inverosímil), ahora viene… tachaaaaaán… el contrato de lealtad para los inmigrantes.
Claro, una promesa firmada de que si no encuentran trabajo se irán del país... Pagan un pastón por embarcarse en una patera, saltan vallas con alambres, viven en pisos con 40 personas y se van a ir a las primera de cambio porque no tienen trabajo. Y por supuesto pagando ellos el billete de vuelta.
Ah! Y el respeto a nuestras tradiciones. Que yo sepa no se les ha obligado nunca a comer cerdo ni han boicoteado que celebremos la Navidad ni nada por el estilo. Qué quiere decir exactamente eso? No robar? Eso no son tradiciones, es convivencia y nosotros tambien lo tenemos prohibido (a menos que seamos políticos).
Cuando se dedicarán los politicos a trabajar para los ciudadanos? Deberían pelearse por subir los impuestos, hay muchas necesidades que cubrir (y que se cubren en paises como Holanda o Francia) y sólo se pueden cubrir mediante impuestos. Las matemáticas no fallan, no se pueden dar más prestaciones sociales recaudando menos…y lo saben. Pero no se puede ir en contra del gran capital. Ningún gobierno puede aguantar sin el respaldo de las grandes fortunas y unos porque no se atreven y otros porque estan del lado de las grandes fortunas no van a cambiar el sistema por uno que beneficie realmente a la mayoría de los ciudadanos, que son mileuristas (con suerte), tienen el sueldo congelado y sin posibilidad de acceder a un bien de primera necesidad como la vivienda.
Cada país tiene lo que se merece…
Claro, una promesa firmada de que si no encuentran trabajo se irán del país... Pagan un pastón por embarcarse en una patera, saltan vallas con alambres, viven en pisos con 40 personas y se van a ir a las primera de cambio porque no tienen trabajo. Y por supuesto pagando ellos el billete de vuelta.
Ah! Y el respeto a nuestras tradiciones. Que yo sepa no se les ha obligado nunca a comer cerdo ni han boicoteado que celebremos la Navidad ni nada por el estilo. Qué quiere decir exactamente eso? No robar? Eso no son tradiciones, es convivencia y nosotros tambien lo tenemos prohibido (a menos que seamos políticos).
Cuando se dedicarán los politicos a trabajar para los ciudadanos? Deberían pelearse por subir los impuestos, hay muchas necesidades que cubrir (y que se cubren en paises como Holanda o Francia) y sólo se pueden cubrir mediante impuestos. Las matemáticas no fallan, no se pueden dar más prestaciones sociales recaudando menos…y lo saben. Pero no se puede ir en contra del gran capital. Ningún gobierno puede aguantar sin el respaldo de las grandes fortunas y unos porque no se atreven y otros porque estan del lado de las grandes fortunas no van a cambiar el sistema por uno que beneficie realmente a la mayoría de los ciudadanos, que son mileuristas (con suerte), tienen el sueldo congelado y sin posibilidad de acceder a un bien de primera necesidad como la vivienda.
Cada país tiene lo que se merece…
jueves, 7 de febrero de 2008
Mortadelo i altres històries
Després d' haver tornat a la normalitat, un cop acabat 1 mes i pico més tard, la única cosa que volia era tant senzilla com anar al cine a veure una pel·lícula que no em fes pensar, que només m' entretenís i em fes riure. I he anat a veure la de Mortadelo. En la línia de la 1a però potenciant més la versatilitat de l' Edu Soto i l' apartat de disfresses de Mortadelo.Per fí torno a veure la llum del dia. Bé, la llum en general. La veritat és que aquest 2008 pinta bé, i espero que acabi millor. De moment, com el Barça, continuo viu en totes les competicions.
Al màster -malgrat tot- progresso adequadament, el 2n nivell d' italià l' he aprovat amb un 9,5, la feina s' ha estabilitzat i estic aconseguint millores laborals (de moment la desitjada setmana de dilluns a divendres).
És una feina que m' ha aportat molts coneixements, encara que segurament molt superficials, i em permet estar al corrent de l' actualitat en tots els àmbits. La veritat és que si no hagués entrat al departament on soc ara segurament ja hauria marxat. Però el cert és que ara puc aprofundir en tasques més d' acord al que he estudiat, tinc dues companyes que no me les mereixo (gràcies per aguantar-me), poc a poc em permet progressar en la meva qualitat de vida i de tant en tant ofereix petites maneres de reptar-te a tu mateix, com amb la confecció del dossier de cert client que pot tenir molta repercussió a nivell informatiu.
Encara queden competicions que se'm resisteixen però la meva "plantilla" segurament és massa limitada per lluitar per tots els títols. Els fitxatges que hauria de fer serien de "campanetes" i no hi ha gaire pressupost. Hauré d' esperar un cop de sort o conformar-me amb els llocs intermitjos de la classificació, lluny de la Champions i el descens. Però vaja, mai se sap. Fa uns anys va aparèixer el "SuperDepor"...
miércoles, 6 de febrero de 2008
Inaugurando
Con esta entrada abro este nuevo blog que me he decidido a abrir. Los motivos en sí no son nada especiales: simplemente un divertimento y una manera de expresar opiniones y reflexiones en 'voz' alta.El nombre de la URL? Bueno, el Capità Harlock era uno de mis personajes de dibujos animados favoritos y... no me he podido estar de ponerlo.
Para los que seguís mi fotolog (link en esta página), que sepais que lo seguiré manteniendo. El fotolog siempre ha tenido entradas más cortas más una foto que me evoca algo. Para entradas extensas usaré este blog. Bueno y para aconsejar links, recibir opiniones y aquello que se me ocurra. Dado que por mi trabajo debo leer mucho no creo que me falten temas para comentar por aquí, o sea que espero aportaciones.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)