It's allright

Bé. Ja és oficial. S'ha acabat la il·lusió de molts de nosaltres. Leonor Watling ha confirmat que està embarassada.

Els que ja em coneixeu ja sabeu que la Leo -a ella li agradava que jo (?) li digués així- ha estat des de fa temps el meu amor platònic. Però últimament la cosa es va anar refredant...

Al concert del Palau de la Música encara em vas saludar i em vas picar l'ullet des de l'escenari (anava per mi, ho sé). Estaves espectacular amb aquell vestit fosc, les sabatetes vermelles de tacó a l'estil Dorothy a "El mago de Oz" i... aquell escot... Aquell escot que, des de la meva localitat al primer pis, adquiria una magnitud i una bellesa dignes d'aquell escenari i de tu.

La nostra història ja va començar fa molt de temps, te'n recordes? 'Son de mar', 'En la ciudad', 'Inconscientes', 'Salvador' (dónde hiciste gala del catalán que yo te enseñé...), l'escena dels spaguetti a 'Los crimenes de Oxford'. Aquí vas començar a distanciar-te. A la premsa els deies que estaves amb el Jorge (Drexler) però entre tu i jo encara hi havia alguna cosa...

Jo et continuaré estimant a la distància, veient els teus treballs, sentint la teva veu. Cançons com It's allright, Enjoy the ride, Shake the moon, Walking in Soho o Pequeño vals em van apropar a tu. Des de aquell concert a l'Espai Movistar fins al Palau.

Al final el Drexler ha pogut més que jo... així que em quedaré sol 'al otro lado del rio'...

Aquí s'acaba tot Leo. Molta sort.


;-)