martes, 22 de abril de 2008

Sant Jordi



"El deseo asociado a un objeto de deseo nos condena a él. Pero hay otra forma de deseo, abstracta, desconcertante, que nos envuelve como un estado de ánimo. Anuncia que estamos listos para el deseo y sólo nos queda esperar, desplegadas las velas, que sople su viento. Es el deseo de desear."


David Trueba a la seva nova novel·la 'Saber perder', que tinc ganes de llegir-me ja.


Aquest és el meu primer auto-regal de Sant Jordi. No descarto més...



FELIÇ SANT JORDI

jueves, 17 de abril de 2008

Grans veritats

"Durante una cita los hombres se preguntan si habrá suerte. Las mujeres ya lo saben."

Aquesta frase apareix al cartell d' una pel·lícula espanyola que es diu "8 citas" i resumeix una de les grans veritats de la humanitat.

Quin poder tenen les dones que sempre són les que decideixen? Ja pots fer mans i mànigues, que elles ja et tenen més que catalogat i no les treguis d' aquí. Potser (segur) és que nosaltres som el sexe fort físicament però en general som molt més insegurs interiorment. Tot i que hi ha homes i dones de tot tipus i diuen que mai no és bo generalitzar però... els tòpics tenen una base certa encara que no siguin certs del tot.

Això em recorda la lletra d' una cançó de fa bastant anys...

"Ellas suelen llevar el timón
Y hacer astillas tu pobre corazón
Y si ves el mundo girar
Es porque las muñecas
Han puesto la cadera a funcionar"

El món funciona així. o sigui que ens hi haurem d' acostumar. De tota manera no ho dic en plan despectiu. Per circumstàncies, tant a la carrera com a les feines on he estat, les dones han estat i són aclaparadora majoria i estic tan integrat que un dia d' aquests tindré la regla em sembla a mi, je,je,je...

Un altre tema de la setmana és la 'polèmica' per l' anunci que la peli de Woody Allen 'Vicky Cristina Barcelona' a Catalunya només es podrà veure en català. Primer de tot, resulta que serà bilingüe català - castellà. I 2n i més important, aquests imbècils que es queixen desde Madrid i desde Barcelona, per què no es queixen quan el 99% de les pel·licules dels cines són només en castellà.

Per què una cosa en castellà és normal i lògica i la mateixa en català és un atemptat contra el bilingüisme??? I encara pensem que estem en un país democràtic...