Innegociable

Som molta gent al món i està clar que n' hi ha una diversitat infinita de caràcters i maneres de ser. La genètica, les circumstàncies i el context de casa persona poden influir una gran quantitat de personalitats.De tota manera hi ha certs punts que per mi són innegociables en una persona que valgui la pena.

Respecte. Sigui quina sigui la posició i la manera de pensar de cadascú és essencial el respecte per la gent que ens envolta. Crec que el respecte propi es guanya sobretot respectant els altres.

Sentit de l' humor. Per mi és un punt innegociable. No vol dir que qui no el tingui no sigui bona persona però per a que una persona sigui atractiva per als altres és importantíssim que tingui sentit de l' humor. Que sàpiga encaixar bromes i entendre la vida amb sentit de l' humor, que no tot ens ho hem de prendre al peu de la lletra i que la gràcia radica en donar-li a les coses el valor que tenen, no més. Com a mínim jo, procuro rodejar-me de persones que es prenguin la vida amb sentit de l' humor (que no a la lleugera). És una manera molt eficaç de combatre els problemes.

Noblesa. Tots ens equivoquem moltes vegades al llarg de la nostra vida però quan ho fem, com a mínim que sigui sense intenció de fer mal o de deixadesa. A més quan s' equivoquen els altres i en sortim perjudicats nosaltres és molt més fàcil reconduir la situació desde el bon rotllo que des del cabreig.

Per acabar, una frase d' un dels profes que tinc al màster. Per cert, una de les troballes més importants pel que respecta als profes que he tingut.

Segons ell "No et fiis mai d' algú a qui no li agrada menjar". No sé si és fiable 100 X 100 però crec que ho pot ser.

;-)

Ignorància o indiferència...

Fa dies que no escric i la veritat, de la mateixa acumulació de temes, ara mateix no sé de què parlar.

Les semivacances de Setmana Santa, la p... informàtica que fa que tingui l' ordinador cascat (escric des del portàtil, ...sort d' ell) de nou. La impaciència en saber quan serà el sorteig dels pisos de protecció, la 'falta de colors',...

De vegades cal una espurna per engegar el motor i deixar de marxar al ralentí. Suposo que m' hauré de passar al 'bicing': 20 minuts i aturar-se, 20 minuts i aturar-se, 20 minuts i aturar-se... així no s’ agafa ritme. Ara entenc al Ronaldinho…

No sé de què parlar i tampoc si vull dir alguna cosa. No sé si estic descansant o simplement amb el motor aturat.

Com diu Calamaro: ‘No se si estoy despierto o tengo los ojos abiertos…’

Coses incomprensibles

Moltes vegades no entenc el gènere humà. Per raons més o menys comprensibles acceptem com a normals coses que en altres circumstàncies no faríem ni bojos. Justificar coses injustificables o renunciar a aspectes de la nostra vida que hauríen de ser (crec jo) irrenunciables. Però vaja, també et plantejes que hi ha massa disparitat de parers i de situacions personals i que no pots arribar a entendre-les totes. Si la cordura i el sentit comú s' acaben imposant al final d' aquestes situacions ho podem prendre com una lliçó i com un mal menor. Prou feina tenim en seguir el camí que creiem correcte per nosaltres com per preocupar-nos pels altres... Ningú no és perfecte. (M' acaba de sortir una altra frase amb referència cinematogràfica, ves.)


Cambiando de tema....

Ni elecciones, ni la pataleta de Schuster, ni las ventas de billetes del AVE. La noticia de la semana ha sido la designación de Rodolfo Chiquilicuatre como representante de España en Eurovisión. Por fin un golpe de timón!

No me importa un pimiento Eurovisión. Nunca me ha importado y menos ahora con la endogamia de los paises del Este. Pero, puestos a hacer el ridiculo llevando canciones sosas y previsibles y haciendo el pena con las votaciones, mejor hacerlo voluntariamente y montando el tinglado nosotros.

Sólo ver el videoclip e imaginar la gala de Eurovisión de este año ya me atrae más que todas las ediciones anteriores del pseudo-festival. De hecho me recuerda a un representante de Austria de hace pocos años, creo que el año que fue Beth por España. Se llamaba Alf Poier (lo acabo de buscar por Google) y no quedó nada mal en las votaciones. Si alguien no sabe quien es aquí teneis el video.

Creo que a partir de este año Eurovisión pasará a ser Freakievision... y a mucha honra!

Buenas noches y buena suerte

Al hilo de la frase de la película del mismo nombre se han sucedido varios acontecimientos en los últimos días.

La despedida de Zapatero del debate que le enfrentó a Rajoy acabó con esta sentencia que junto a la cara del 'presi' quedó muy cinematográfico y muy solemne. En esta campaña la verdad es que es curioso, pero tanto Acebes y Zaplana no han aparecido. Estarán cuidando de la niña de Rajoy...

Otra situación en la que se puede aplicar esta frase fue la rueda de prensa de ayer de Schuster. Vistas las ayudas del árbitro de ayer a su equipo, le hicieron varias preguntas sobre si iba a hablar de él, hasta que uno le preguntó de donde era. Dijo "No" y se fue... Viva la doble moral.
Fue un mercenario como jugador y lo sigue siendo como entrenador. Además de cínico.

La verdad es que por razones de tiempo tengo bastante abandonado el cine y hay pelis que me gustaría ver pero siempre hay gente que consciente o inconscientemente se dedican a hacer guiños al mundo del celuloide...

Por cierto, para quien no la haya visto, recomiendo esta película. Muy buena. Aunque aviso que movida no es. Para aquellos a los que les guste el cine en clave histórica, reivindicativa y protesta.