Moltes vegades no entenc el gènere humà. Per raons més o menys comprensibles acceptem com a normals coses que en altres circumstàncies no faríem ni bojos. Justificar coses injustificables o renunciar a aspectes de la nostra vida que hauríen de ser (crec jo) irrenunciables. Però vaja, també et plantejes que hi ha massa disparitat de parers i de situacions personals i que no pots arribar a entendre-les totes. Si la cordura i el sentit comú s' acaben imposant al final d' aquestes situacions ho podem prendre com una lliçó i com un mal menor. Prou feina tenim en seguir el camí que creiem correcte per nosaltres com per preocupar-nos pels altres... Ningú no és perfecte. (M' acaba de sortir una altra frase amb referència cinematogràfica, ves.)
Cambiando de tema....
Cambiando de tema....
Ni elecciones, ni la pataleta de Schuster, ni las ventas de billetes del AVE. La noticia de la semana ha sido la designación de Rodolfo Chiquilicuatre como representante de España en Eurovisión. Por fin un golpe de timón!
No me importa un pimiento Eurovisión. Nunca me ha importado y menos ahora con la endogamia de los paises del Este. Pero, puestos a hacer el ridiculo llevando canciones sosas y previsibles y haciendo el pena con las votaciones, mejor hacerlo voluntariamente y montando el tinglado nosotros.
Sólo ver el videoclip e imaginar la gala de Eurovisión de este año ya me atrae más que todas las ediciones anteriores del pseudo-festival. De hecho me recuerda a un representante de Austria de hace pocos años, creo que el año que fue Beth por España. Se llamaba Alf Poier (lo acabo de buscar por Google) y no quedó nada mal en las votaciones. Si alguien no sabe quien es aquí teneis el video.
Creo que a partir de este año Eurovisión pasará a ser Freakievision... y a mucha honra!
2 comentarios:
"Hi ha qui medim el grau de satisfacció de la nostra vida per les vegades que ens intenten (sense éxit) fer creure que som extranys"
-En-grunes dixit-
Pel que fa Eurovisión, tot i que alguns, per qualitat (¿?) ens decantavem per "La Casa Azul" no puc negar que poder veure una cançó tan freak i "made in Spain" en aquest concurs és un dels meus somnis fets realitat.
P.D: jo ja fa temps que coneixia l'Alf Poier. Aquest tio es Deu.
Fins aviat!
vaja,pensava que la primera part del teu comentari també feia referència a Eurovisió...
ja m' ha extranyat, he pensat:"no sabia pas que a L' Albert li anés tant lo del concurs aquest"
Si la vida es moltes vegades incomprensible i rebuscada. A vegades certes coses només poden ser viscudes i enteses per el que les viu i en el moment que les viu.
Després estàn com fora de lloc.
Bé ens veiem.
PD:Jo no sabia qui era el Poier aquest, però la cançó si que la coneixia.
Publicar un comentario