Un dels senyals de què el temps passa i et quedes enrera és, quan tota la colla d' amics veus que tenen pis o projecte, comencen a comptar el temps de parella per lustres o, alguns, dècades. Ja tenen fills, o projecte o es veu que no trigaran massa.Em fa alegria que tot els vagi bé perquè s'ho mereixen. En general, amb més o menys dificultats, se'n surten prou bé i tenen estabilitat.
Ara bé, això presagia un canvi de cicle. Com el Barça amb Laporta (sempre vaig a petar al mateix tema... què hi farem). Tenim una edat, tenim família, tenim hipoteca, tenim un estil de vida diferent. Lògic. Però aquí és quan es comencen a marcar diferències, involuntàries, però diferències, amb els que no participem d'aquest 'cercle virtuós', que deia el 'Jan' Laporta.
Potser és una visió pessimista, però és la que tinc i, de fet, és la més lògica.
PD: Un altre dia parlaré del 'Manifiesto por la lengua común', provinent de certs sectors i personatges que em tenen fins els collons...
2 comentarios:
I que ho diguis, fins i tot alguns que som relativament una mica més joves ens n'adonem; hi ha amics que van per feina i ja porten anys hipotecats (per la parella o pis). i altres seguim sempre... igual.
Per cert, el concert del BOSS, Una PASSADA!!!
P.D: veig que t'ha agradat el vídeo de Because The Night
;)
Fins aviat!
però, a cas cada postura no té la seva part positiva?
Pensa que la teva es facilment reversible, mentre que d'altres son practicament irreversibles ( com a mínim sense conseqüències desastroses).
Trad o d' hora les coses venen i tard o d' hora se'n van... o sigui que el que compta es gaudir del que es té quan es té.
Publicar un comentario