Mortadelo i altres històries

Després d' haver tornat a la normalitat, un cop acabat 1 mes i pico més tard, la única cosa que volia era tant senzilla com anar al cine a veure una pel·lícula que no em fes pensar, que només m' entretenís i em fes riure. I he anat a veure la de Mortadelo. En la línia de la 1a però potenciant més la versatilitat de l' Edu Soto i l' apartat de disfresses de Mortadelo.

Per fí torno a veure la llum del dia. Bé, la llum en general. La veritat és que aquest 2008 pinta bé, i espero que acabi millor. De moment, com el Barça, continuo viu en totes les competicions.

Al màster -malgrat tot- progresso adequadament, el 2n nivell d' italià l' he aprovat amb un 9,5, la feina s' ha estabilitzat i estic aconseguint millores laborals (de moment la desitjada setmana de dilluns a divendres).

És una feina que m' ha aportat molts coneixements, encara que segurament molt superficials, i em permet estar al corrent de l' actualitat en tots els àmbits. La veritat és que si no hagués entrat al departament on soc ara segurament ja hauria marxat. Però el cert és que ara puc aprofundir en tasques més d' acord al que he estudiat, tinc dues companyes que no me les mereixo (gràcies per aguantar-me), poc a poc em permet progressar en la meva qualitat de vida i de tant en tant ofereix petites maneres de reptar-te a tu mateix, com amb la confecció del dossier de cert client que pot tenir molta repercussió a nivell informatiu.

Encara queden competicions que se'm resisteixen però la meva "plantilla" segurament és massa limitada per lluitar per tots els títols. Els fitxatges que hauria de fer serien de "campanetes" i no hi ha gaire pressupost. Hauré d' esperar un cop de sort o conformar-me amb els llocs intermitjos de la classificació, lluny de la Champions i el descens. Però vaja, mai se sap. Fa uns anys va aparèixer el "SuperDepor"...