Coses que fan ràbia

En la nostra vida diària hi ha coses que ens fan molta ràbia. Com a mínim a mi. Fa dies que tenia pensat fer una entrada dedicada al tema. I si hi podeu/voleu col·laborar millor. Ens servirà a tots per fer net i desfogar-nos...

Començo pel que m' és més proper ja que en 10 minuts començará la retransmissió del partit del Barça.
Quina ràbia fa estar sentint un partit de futbol per la ràdio i que quan per la TV el jugador està a punt de xutar per la ràdio estiguin cantant el gol. Fa moltíssima ràbia!, li treu tota l' emoció. El problema és que la locució de la TV és molt sosa i no t' aporta res: ni informació ni emoció.

Al metro també hi ha coses que fan molta ràbia. Perquè per molt que corris per agafar el metro, el 90% de les vegades et tancarà la porta als nassos? Per no parlar de la gent que després de còrrer aconsegueix entrar-hi i es queden a la porta en un gest de "ja he arribat!" oblidant que darrera seu hi ha gent que hi vol entrar també i li barren el pas. Per no parlar també d' aquells que no deixen sortir i entren empenyent a la gent que intenta sortir. Per acabar amb el metro, (que podríem continuar) estaria el Transmet. Això és el comptador del temps que queda per al proper metro i que quan arriba a un determinat punt torna a pujar 20 segons de manera repetida. Així, el que eren 2 minuts es transformen en 5 o 6 minuts. Enganyabobos!!!

Fa ràbia la gent que fa tard per sistema sense cap consideració per la gent que està esperant. Al final, els que esperen s' acaben resignant, però això no vol dir que faci menys ràbia sino que es veuen impotents per fer res. I encara quan arriben diuen, "Que arribo tard?".
David Trueba, al seu llibre "Cuatro amigos" (el recomano) diu: "Yo nunca llego tarde, porque el rato que la gente emplea en esperarte, lo dedica a pensar en ti, y seguro que descubren mis defectos."

També fan ràbia els carros dels 'super' que sempre es desvien cap a un o altre costat. Jo crec que ja els fabriquen així. A més el carro que sempre et toca agafar té una fulla d' enciam mig podrida a dins.

Fa ràbia que estiguis al cine veient una pel·lícula i que la persona del darrera doni cops fluixets al teu seient amb el peu. Prou fluixets perquè et faci vergonya dir-li alguna cosa i prou forts per no parar atenció als diàlegs per culpa de les molèsties.

Els envoltoris de CD's i Chupa-Chups que no hi ha manera d' obrir-los o les bosses del super que sembla que estiguis fent foc de tant fregar les mans per obrir-les. I els "abrefácil" dels cartrons de llet o suc, que li canviïn el nom si us plau!

Que vagis a buscar alguna cosa a la nevera i s' hagi menjat l' últim tros el teu germà, que dos dies abans havia dit que no li feia gaire gràcia...

Estar mitja hora buscant una cosa que t' has d' endur, en el moment de sortir de casa i després trobar-la davant dels teus nassos. Això sí, fent tard ja a la cita.

Els bancs i caixes que et truquen a casa per oferir-te préstecs en condicions "inmillorables" i que després de 10 minuts intentant callar a la noia et digui "És una oferta temporal...". Se me'n fot!!!

Que la teva mare passi davant de la TV just en el moment que el davanter del teu equip està a punt de marcar un gol.

Que provis un bolígraf a un full en brut i que quan l' has de fer servir en el full que toca no funcioni.

Entrar a un bany públic i trobar-te als aiguamolls de l' Empordà. Te n' adones quan ja ets a dins, amb el primer 'xoof' de les sabates i a més no pots deixar les bosses al terra perquè sortiràs fent el rec 'gota a gota' amb les bosses plenes d' aigua 'sospitosa', per no dir culpable.